Aquí deixo algunes fotografies de com ha quedat...
13.12.14
Fitxa 6: la caixa blanca
Anells i altres records que caben a la meva paleta és el títol de la meva nova elaboració. Es tracta de l'ús de la paleta que utilitzo per a pintar com a espai expositiu. He trobat interessant la idea d'utilitzar-la a mode de capsa ja que té varies cavitats de formes i tamanys diferents. Els petits objectes que hi he posat han trobat el seu espai tenint en compte les dimensions i colors que tenen. Tots ells tenen un significat simbòlic per a mi. La majora són anells ja que són un complement que sempre porto i cada un té una història darrere: n'hi ha un de la meva tieta, un de la meva mare, un del Mauerpark Flea Market (Berlín), un del meu besavi, etc. Els elements de la part interior de la paleta són tots diferents i també em transporten a moments o persones concretes: una arrecada de l'interail que vaig fer amb les meves amigues, una peça amb un sol gravat d'una pulsera del meu pare, una pua de guitarra que em va portar el meu germà de Londres, un filferro en forma de trebol que em va regalar un amic, etc.
Fitxa 5: Darrere les passes
Com si estractés d'un Analista de Mercat, aquí deixo una llista que descriu el meu dia:
Em llevo a 2,5 m sobre terra quan ja feia una hora que m'havia sonat el despertador.
L'únic que em ve de gust per esmorzar és un bon cafè de màquina. S'ha acabat el cafè. Deixo el pot a la nevera tot i que està buit.
Ahir vaig pensar "demà al matí haig de fer moltes coses", avui no sé que fer. Em dutxo. Em poso música.
Trigo dues cançons i mitja en arribar al Lost & Found. Recorro els passadíssos un per un i ordenadament per a no haver de donar mil voltes caòticament per les paradetes. Per fí he trobat un abric llarg amb caputxa. Me'l compro. El top que m'he estat a punt de comprar quan he arribat ja no hi és, però he fet unes altres dues bones compres. De sobte, davant meu, apareix un abric que m'agrada molt: groc fluix, gruixut, amb caputxa peluda...massa tard, ja tinc el meu nou abric.
Veig a la meva mare passar amb la seva amiga de Saragossa. Passen pel meu costat però hi ha tanta gent que em fa mandra cridar-la i travessar els cúmuls de gent per arribar a elles. En el transcurs d'una cançó ja han desaparegut.
Trigo tres cançons en tornar a casa. Espolso les molles de la taula, la paro i ens posem a dinar sopa de galets i carn d'olla. Una de les coses que si que m'agraden d'aquesta època de l'any.
M'estic al silló, al costat del sofà, mirant les notícies fins que arriben els esports (l'esport: futbol). Torno al meu refugi.
Trigo una cançó llarga en arribar a casa la Mama. No hi ha ningú. Surto al balcó i m'adono que tendeixo a mirar a coses que passen no més lluny de 10 metres. Em costa quedar-me mirant al mar, al final del carrer.
Acabo el quadre. Agafo el que haig d'agafar.
Torno a casa el Papa i no sé quan trigo, estic cansada de la meva música del mòbil.
Em provo roba per a la festa d'aquesta nit tot i que queden hores per anar-hi. Me la deixo posada.
Obro l'ordinador. Escric la Fitxa 5 d'escultura.
26.11.14
Fitxa 4: exploració foramurada
He elaborat un video sobre el barri de la Barceloneta. El co-protagonista és un cantant que sovint a l'estiu està per aquesta zona. Malauradament no sé com es diu; per a mi és el Bob Dylan de la Barceloneta. Seguiu l'enllaç següent per veure'l.
https://www.wevideo.com/view/274061911
https://www.wevideo.com/view/274061911
25.11.14
Fitxa 3: exploració intramurs II
Proposta A: el psicoanalista
Aquesta és la transcripció de la carta que vaig rebre fa unes setmanes per correu convencional. Degut a la cal·ligrafia he hagut d'escriure-la novament per a que sigui llegible.
Hola Marina,
T'escric per explicar-te el perquè del meu present. Ja saps que ara estudio Belles Arts i també faig la formació actoral. Et preguntaràs com he arribat aquí. Jo també m'ho pregunto.
Sempre he tingut una part artística i una social, ara es pot dir que estic satisfent la artística i la social la he deixat més de banda. Crec que amb l'edat que tinc encara no m'he definit completament com a persona, ja que els meus gustos i interessos van canviant. La meva intenció era entrar a una altra carrera de caire social, però no vaig assolir la alta nota de tall. Llavors vaig decidir apuntar-me a Belles Arts per cultivar la meva part creativa però la veritat és que aquesta carrera no té res a veure amb la idea que jo en tenia.
Ara mateix visc el dia a dia sense seguir un objectiu clar com a pla de vida. El que més em tira és el teatre com a professió (ja sigui en mitjans audiovisuals o en sales de teatre) però també m'agradaria tenir una carrera que m'ajudi a entendre millor el món. Així que crec que el millor és fer aquestes dues coses alhora: estudiar i actuar.
Espero que aquesta carta t'ajudi a coneixem millor.
Salut.
Després de llegir-la vaig intentar analitzar com era el remitent.
A primera vista vaig pensar que aquesta persona té les idees més clares del que es pensa. De fet, ja està fent allò que sent. Té un bon suport en la pràctica de teatre ja que és quelcom que l'està motivant realment i que ha de seguir ja que és una professió que el faria feliç. La seva inseguretat està en la carrera ja que quan escriu "aquesta carrera no té res a veure amb la idea que jo en tenia" no sembla que ho digui com si l'hagués sorprès positivament i, amés, no era la carrera que en primera opció volia. Per tant, s'entén una certa confusió en el present d'aquesta persona però ara que està cursant aquest any de Belles Artsel que ha de fer és aprofitar-ho ja que segur que l'ajuda a profunditzar en la seva creativitat. El fet de voler compaginar una carrera amb la formació actoral sembla la opció més correcta.
Aquesta va ser una de les moltes cartes que ens enviem per correspondència i jo vaig contestar bàsicament el que he comentat anteriorment. Actualment seguim en contacte i tenim converses de tot tipus i molt interessants.
Aquesta és la transcripció de la carta que vaig rebre fa unes setmanes per correu convencional. Degut a la cal·ligrafia he hagut d'escriure-la novament per a que sigui llegible.
Hola Marina,
T'escric per explicar-te el perquè del meu present. Ja saps que ara estudio Belles Arts i també faig la formació actoral. Et preguntaràs com he arribat aquí. Jo també m'ho pregunto.
Sempre he tingut una part artística i una social, ara es pot dir que estic satisfent la artística i la social la he deixat més de banda. Crec que amb l'edat que tinc encara no m'he definit completament com a persona, ja que els meus gustos i interessos van canviant. La meva intenció era entrar a una altra carrera de caire social, però no vaig assolir la alta nota de tall. Llavors vaig decidir apuntar-me a Belles Arts per cultivar la meva part creativa però la veritat és que aquesta carrera no té res a veure amb la idea que jo en tenia.
Ara mateix visc el dia a dia sense seguir un objectiu clar com a pla de vida. El que més em tira és el teatre com a professió (ja sigui en mitjans audiovisuals o en sales de teatre) però també m'agradaria tenir una carrera que m'ajudi a entendre millor el món. Així que crec que el millor és fer aquestes dues coses alhora: estudiar i actuar.
Espero que aquesta carta t'ajudi a coneixem millor.
Salut.
Després de llegir-la vaig intentar analitzar com era el remitent.
A primera vista vaig pensar que aquesta persona té les idees més clares del que es pensa. De fet, ja està fent allò que sent. Té un bon suport en la pràctica de teatre ja que és quelcom que l'està motivant realment i que ha de seguir ja que és una professió que el faria feliç. La seva inseguretat està en la carrera ja que quan escriu "aquesta carrera no té res a veure amb la idea que jo en tenia" no sembla que ho digui com si l'hagués sorprès positivament i, amés, no era la carrera que en primera opció volia. Per tant, s'entén una certa confusió en el present d'aquesta persona però ara que està cursant aquest any de Belles Artsel que ha de fer és aprofitar-ho ja que segur que l'ajuda a profunditzar en la seva creativitat. El fet de voler compaginar una carrera amb la formació actoral sembla la opció més correcta.
Aquesta va ser una de les moltes cartes que ens enviem per correspondència i jo vaig contestar bàsicament el que he comentat anteriorment. Actualment seguim en contacte i tenim converses de tot tipus i molt interessants.
Fitxa 2: exploració intramurs
Proposta A: el turista
Avui la Carlota i jo ens hem perdut per la Facultat. No ha estat una gran aventura però he pogut immortalitzar part de la universitat amb la senzilla càmera del meu mòbil. He trobat espais molt nets, endreçats i geomètrics. També racons que parlen de la vida dels estudiants, ja sigui com a forma de vida (màquines de menjar) com a el treball que fan en les aules de pintura. Aquestes últimes són per si una obra d'art; en cada centímetre hi ha la petjada d'un estudiant que ha passat per allà, fins i tot les papereres i els tamborets estan personalitzades amb dibuixos. Estic segura de que deu ser una de les universitats més interessants per veure de Barcelona i una font d'inspiració artística.
Avui la Carlota i jo ens hem perdut per la Facultat. No ha estat una gran aventura però he pogut immortalitzar part de la universitat amb la senzilla càmera del meu mòbil. He trobat espais molt nets, endreçats i geomètrics. També racons que parlen de la vida dels estudiants, ja sigui com a forma de vida (màquines de menjar) com a el treball que fan en les aules de pintura. Aquestes últimes són per si una obra d'art; en cada centímetre hi ha la petjada d'un estudiant que ha passat per allà, fins i tot les papereres i els tamborets estan personalitzades amb dibuixos. Estic segura de que deu ser una de les universitats més interessants per veure de Barcelona i una font d'inspiració artística.
9.11.14
Fitxa 1: exploració bibliotecària
Seguint la proposta A vaig triar un tema força desconegut per a mi per a fer una cerca d'informació a la biblioteca de la facultat, sense utilitzar tecnologies. El tema triat era la percepció visual i l'objectiu recollir material sobre aquest. Vaig anar a les prestatgeries que tractaven aquest camp i vaig estar fullejant un parell de llibres, concretament:
Gardner, Howard. Arte, mente y cerebro. Editorial Paidós, 2005
Gombrich, E.H. La imágen y el ojo. Editorial Alianza Forma, 1987
Durant la hora de la meva inmersió en la cerca, vaig recollir informació que em va semblar interessant (anotacions literals):
La nostra és una època visual. Sen's bombardeja amb imatges del matí a la nit.
Es diu que la imatge s'imposarà a la paraula escrita.
La facultat de les impresions visuals per activar les nostres emocions ha estat observada des d'èpoques remotes. L'oída secceja la ment amb més lentitud que els ulls.
La configuració de linies i colors poden influir en les nostres emocions.
La forma en la que es llegeix un "garabato" depén del context en el que es troba, del marc gràfic que l'envolta i del particular context mental de l'observador.
Anàlisis de com funcionen els símbols: poden representar o denotar objectes.
La possibilitat de fer una lectura correcta de les imatges es regeix per tres variables: el codi, el text i el context.
El valor real de les imatges estriba en la seva capacitat per transmetre una informació que no pugui codificar-se de ninguna altra forma.
El que em va aportar aquesta activitat va ser el redescobriment dels llibres de la biblioteca com a medi de recerca, ja que acostumo a buscar informació sempre d'internet. Amés vaig apendre coses interessants que em van fer reflexionar sobre la importància de tot allò visual que ens envolta en el dia a dia, crec que és el sentit humà al que es dona més importància en la cultura occidental.
Gardner, Howard. Arte, mente y cerebro. Editorial Paidós, 2005
Gombrich, E.H. La imágen y el ojo. Editorial Alianza Forma, 1987
Durant la hora de la meva inmersió en la cerca, vaig recollir informació que em va semblar interessant (anotacions literals):
La nostra és una època visual. Sen's bombardeja amb imatges del matí a la nit.
Es diu que la imatge s'imposarà a la paraula escrita.
La facultat de les impresions visuals per activar les nostres emocions ha estat observada des d'èpoques remotes. L'oída secceja la ment amb més lentitud que els ulls.
La configuració de linies i colors poden influir en les nostres emocions.
La forma en la que es llegeix un "garabato" depén del context en el que es troba, del marc gràfic que l'envolta i del particular context mental de l'observador.
Anàlisis de com funcionen els símbols: poden representar o denotar objectes.
El valor real de les imatges estriba en la seva capacitat per transmetre una informació que no pugui codificar-se de ninguna altra forma.
El que em va aportar aquesta activitat va ser el redescobriment dels llibres de la biblioteca com a medi de recerca, ja que acostumo a buscar informació sempre d'internet. Amés vaig apendre coses interessants que em van fer reflexionar sobre la importància de tot allò visual que ens envolta en el dia a dia, crec que és el sentit humà al que es dona més importància en la cultura occidental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)